divendres, 11 d’octubre del 2019

ADAPTACIÓ

Per adaptar-se a l’escola, cada infant ha necessitat comprensió, dedicació... i, no ho oblidem, temps. El seu temps. L’adaptació dura un període variable i la característica més important és que cada infant té i ha tingut una resposta única davant la situació que es crea a principi de curs. Per a alguns ha estat un nou espai i, per a gairebé tots, noves persones a qui dirigir-se per sentir-se atès. Cada nen ha tingut unes necessitats molt variades i úniques i els hem ofert el que han necessitat per adaptar-se a la classe, per sentir-se bé i per mostrar-se feliços.

És per això que la manera com cada nen ha reaccionat davant del fet d’anar a l’escola també ha estat diferent: conductes de rebuig com ara plors, alteracions del son o de l’alimentació i una relació dependent de la mestra han estat respostes normals en aquest període, respostes purament emocionals a un ‘conflicte’ que cada nen ha començat a resoldre per si mateix. El paper de la família i de l’escola no ha de ser evitar aquest conflicte, sinó ajudar a superar-lo. Hem d’entendre que aquestes reaccions són manifestacions normals i hem d’ajudar els infants, amb comprensió i naturalitat, a entendre aquests sentiments i no evitar-los. 

La felicitat i el progrés dels nens i les nenes és el resultat de molts factors interrelacionats. L’actitud, la perícia, el compromís i la dedicació dels mestres ha estat clau i está influenciant de forma notable en la qualitat de l’aprenentatge. 







dimecres, 9 d’octubre del 2019

EDUCACIÓ EMOCIONAL

L'evolució emocional dels nens i les nenes és un dels aspectes prioritaris a l'etapa d'Infantil. Des de l'escola propiciem espais on fem un treball profund de les emocions perquè els nostres alumnes puguin conèixer i identificar les emocions a partir de contes, cançons, jocs, exercicis a l'aire lliure... Només així es podran reconèixer les emocions dels altres i començar a gestionar les pròpies.
Els infants no han de sentir només alegria i satisfacció perquè cada emoció ens aporta un aprenentatge. La tristesa és positiva perquè prepara per la pèrdua i la por també ho és perquè ens pot alertar d’un perill.
Un infant que controla les seves emocions estarà equilibrat i podrà prendre decisions des de la serenitat.





dimarts, 8 d’octubre del 2019

EL CÀRREC DE RESPONSABLE DEL BERENAR

La Vida Social de l’Escola, eix vertebrador del nostre projecte, concep l’escola com a una ciutat. És per això que els infants, mica en mica, van entrenant-se en les responsabilitats pròpies que els faran esdevenir ciutadans crítics i implicats.

A Educació Infantil, els càrrecs comencen amb petites tasques que ajudaran els nens i nenes a anar agafant autonomia i capacitat de presa de decisions, així com a desenvolupar les competències transversals tals com la companyonia, l’ajuda entre iguals, el respecte, etc.

El càrrec del berenar comença cada tarda a les 15:30h, moment en què els infants reparteixen el berenar als seus companys. Aquesta petita tasca els permet treballar qüestions com posar-se al lloc del company que necessita ajuda per menjar i anar aprenent de quina manera cal gestionar les necessitats de cada company amb l’ajuda dels mestres. A més, reparteixen i recullen el menjar i s’encarreguen de retornar les capses buides a la cuina. S’aprofita per treballar la matemàtica a partir de situacions quotidianes i significatives per als infants.

Arribat el moment, a Primària, amb tot el bagatge que ja tindran, els alumnes ja estaran preparats per assumir càrrecs com el de Representant del Menjador, afavorint el saber ser i estar dels companys al Menjador.

Així doncs, el càrrec del berenar és clau, juntament amb el de Caps de taula, per anar treballant l’aspecte social, l’emocional i l’adquisició d’hàbits i rutines, elements clau del Menjador de l’Escola.






divendres, 4 d’octubre del 2019

PRIMER DIA DE NATACIÓ

L’activitat de natació que els alumnes de les classes d’EI4 i EI5 realitzen un cop a la setmana representa una gran oportunitat de desenvolupament, creixement i aprenentatge pels infants. Tota la dinàmica que implica la classe de natació s’inicia ja al vestidor, on es fa un treball d’hàbits d’ordre, d’higiene i d’organització.

Avui ha estat el primer dia i els infants han tingut un primer contacte amb el nou entorn. Han conegut les instal·lacions, els monitors i han pogut gaudir d’una estona de remullar els peus a l’aigua de la piscina. Mica en mica, han anat agafant confiança amb l’activitat i de ben segur que la setmana vinent ja estaran preparats per començar amb les dinàmiques habituals.

A la piscina, amb propostes sobretot lúdiques i dinàmiques, es van treballant les habilitats motrius i les emocions dels infants, que en aquest entorn s’intensifiquen força. La prioritat és la seguretat, mentre que el principal objectiu és gaudir en el nou medi, cosa que representarà l’estímul més important a l’hora d’aprendre a nedar. Les emocions són diverses: alguns venen impacients per ficar-se a l’aigua, altres tenen una barreja de sentiments que van des de les ganes de banyar-se i passar-ho bé fins al respecte per l’activitat. Però d’altres, arriben amb la inquietud que els provoca un medi on encara se senten insegurs. Per això, el primer que cal tenir en compte a la piscina és la seguretat i les emocions. Cal crear un context segur i acompanyar les emocions.

També és important destacar altres aspectes com el desenvolupament cognitiu, que és complet durant l’activitat de natació: seguir consignes, interpretar missatges, anar-se situant en l’espai, cooperar o descobrir la direcció són, entre d’altres, processos cognitius que es treballen. D’altra banda, mentre aprenen a respirar, entren en joc totes les habilitats motrius.

Cal afegir el treball d’autonomia, ordre i organització que es porta a terme, abans i després de cada sessió, al vestidor.
En conclusió, quan acaba la classe tots se senten cansats però feliços d’haver gaudit d’una bona estona.




dijous, 3 d’octubre del 2019

PSICOMOTRICITAT

La paraula psicomotricitat ens permet parlar de dos components. D’una banda, el terme “psico” que fa referència a l’activitat psíquica, amb els seus dos paràmetres principals: cognitiu i afectiu, i d’altra banda el terme “motor”, globalment considerat, constitueix la funció motriu i queda expressada a través del moviment.
El desenvolupament psicomotor comença pel pas de l’activitat espontània (que com a precedent té el moviment reflex) a l’activitat voluntària, i continua amb el progressiu enriquiment dels esquemes sensoriomotrius.
La psicomotricitat integra els diferents aspectes de la vida del nen/a: motrius, cognitius, afectius i relacionals.
Dels 0 als 6 anys, cal ajudar el nen perquè descobreixi el seu propi cos, les seves capacitats i possibilitats en els moviments. Cal considerar diferents aspectes com l’esquema corporal, la lateralitat, la coordinació de moviments, les nocions espacials-temporals i els desplaçaments, ja que aquests són els que intervenen decisivament en el desenvolupament psicomotriu.





dimecres, 2 d’octubre del 2019

ELS CÀRRECS: CAP DE TAULA.

L’hora de menjador és un moment educatiu que comença molt abans de seure a taula. A les classes, segons l’edat i, per tant, de la dinàmica i l’autonomia dels infants, es duen a terme moltes activitats i es poden treballar aspectes prioritaris en l’evolució dels nens. En aquest espai es treballa l’autonomia, els hàbits, l’organització personal, les relacions i la convivència, la responsabilitat, l’esforç…
Tot comença amb els hàbits d’higiene personal i ordre: rentar-se les mans, seure correctament, preparar-se el tovalló… També amb l’actuació dels càrrecs, tasca que repercuteix en la bona organització de la classe: encarregat de lavabo, encarregat de tovallons, caps de taula (que paren la taula)… Implica així mateix un repàs a les normes per fer un àpat amb uns bons costums i maneres…
L’àpat es desenvolupa en un ambient agradable i saludable que permet una relació estreta i cordial entre tots.
La tutora ha estat en tot moment conduint i acompanyant aquesta estona, dinant amb els infants i compartint les seves vivències.
En aquestes fotografies es poden veure alguna d’aquestes accions.




dimarts, 1 d’octubre del 2019

JOC SIMBÒLIC


Vigotski deia que quan l’Infant juga, s’imposa a si mateix una autolimitació i unes regles d’autodeterminació interiors.
El joc és una manera d’actuar que no requereix cap preparació ni coneixement del món exterior, ja que posseeix una capacitat de representació simbòlica. Quan un infant juga crea una situació imaginaria a partir de les seves vivències i experiències amb l’entorn. Aquesta situació ajuda als més petits a autoregular-se, definir-se en els seus actes i fomenta la llibertat, la creativitat i l’autoexpressió.
És en l’activitat simbòlica quan reprodueixen situacions del món familiar, de l’escola, els transports, els oficis, els contes, disfresses, etc.
Quan es produeix el joc simbòlic els infants tenen l’oportunitat d’incorporar-se en situacions socials que requereixen respostes coordinades i ràpides.
L'escenari adient per al joc simbòlic és aquell que garanteix un clima de seguretat emocional per a l’infant, on es valoren les diferències, es respecten els ritmes, els gustos i les preferències. Quan això passa, les criatures exploren en el món simbòlic, s'arrisquen, es comprometen i perden la por de cometre errors.